Avui, el meu fill Tonet m’ha preguntat, en sentir-me discutir i criticar rabiosament els estudiants de Nanterre: “Digues, mamà: tu la vols o no la vols, la revolució?”.
Teresa Pàmies i Bertran, reconeguda escriptora catalana guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi, activista política membre del PSUC, després de la Guerra Civil s’exilià a París, on visqué en primera persona els fets de Maig de 1968. A “Si vas a París, papà…” narra el dia a dia de dos mesos convulsos que van sacsejar París, l’Estat francès en la seva totalitat, i bona part de les societats del continent europeu.
Teresa Pàmies ens parla dels estudiants revoltats, de les vagues obreres, del paper del Partit Comunista Francès, de la reacció de la burgesia, i de com la comunitat catalana exiliada vivia els fets, oscil·lant entre la participació activa i un aïllament intel·lectual.