Coca, farlopa, perico, merca, Fariña…
Galícia no havia comercialitzat mai cap producte amb tant èxit. Tot i que ara sembli un malson llunyà, durant els anys noranta el 80% de la cocaïna entrava a Europa per les costes gallegues. A part d’una situació geogràfica privilegiada, Galícia disposava de tots els ingredients necessaris per convertir-se en una «nova Sicília»: endarreriment econòmic, una centenària tradició de contraban per terra, mar i ria, i un clima d’admiració i tolerància envers una cultura delictiva heretada de l’època dels «inofensius» i «benefactors» capos del tabac. Els clans, poderosos i hermètics, van créixer en un ambient d’impunitat que es va afermar gràcies a la desídia (si no complicitat) de la classe política i de les forces de seguretat.
A través de testimonis directes de capos, pilots de “planeadoras”, penedits, jutges, policies, periodistes i mares de toxicòmans, Nacho Carretero retrata minuciosament un paisatge criminal amb freqüència subestimat. A l’imaginari popular, el costumisme kitsch de capos amb esclops i rellotges d’or ha desdibuixat el potencial destructiu d’un fenomen que va arrasar el teixit social, productiu i polític de Galícia.
“Fariña” inclou, a més, un examen com no s’havia fet mai dels clans que segueixen actuant avui dia. Perquè, en contra de la creença mediàtica i popular -tal com demostra aquest llibre-, el narcotràfic segueix viu a Galícia.
No s’ha d’oblidar el que encara no s’ha acabat.